La batalla de les identitats: Discursos de centre i perifèria

Del 21 al 24 de setembre de 2016 tindrà lloc a la Universitat de Bamberg el 25è Col·loqui germanocatalà. La petita ciutat francònica de Bamberg ha estat declarada per la UNESCO patrimoni cultural de la humanitat i ofereix una àmplia gamma d’atractius tant turístics com culturals.

Aquest 25è Col·loqui germanocatalà té com a lema «La batalla de les identitats: discursos de centre i perifèria». Aprofitant la posició rellevant de la catalanofonia entre els moviments de reivindicació nacional, a hores d’ara de plena actualitat, el 25è Col·loqui germanocatalà pararà atenció precisament sobre el fenomen dels discursos identitaris catalans dins el context d’altres moviments europeus semblants.

Amb això, aquest 25è Col·loqui pren una perspectiva que, en part, supera els límits temàtics i metodològics de la filologia i vol abastar descripcions, explicacions i anàlisis d’actualitat i de rellevància també pràctiques. I això es farà des d’angles diferents i complementaris de la lingüística, de la literatura i dels estudis culturals.

El lligam metodològic que garantirà una coherència temàtica a través d’aquestes disciplines serà el concepte de discurs. Aquest concepte, mitjançant el seu vessant dialèctic inevitable, servirà d’antídot contra qualsevol argumentació essencialista i revelarà en quina mesura tota adjudicació identitària és el resultat d’un procés negociat i negociable i obert a un tractament democràtic i plural.

El concepte de discurs és utilitzat tant en els estudis literaris i culturals com en la sociolingüística i en l’anàlisi lingüística. És, per tant, un denominador comú metodològic que facilitarà la interdisciplinarietat que requereix el tema triat.

Les seccions especialitzades s’hi acosten cadascuna des del seu angle especialitzat. Vegem-ho breument.

La Secció 1 «El canvi lingüístic des d’una perspectiva cognitiva i sociolingüística: norma i identitat. El cas del català» vol investigar el canvi lingüístic com un procés complex que es manifesta com a resultat de la capacitat de les llengües per a adaptar-se constantment a les transformacions de les necessitats comunicatives i cognitives dels parlants. La norma actua com a element aglutinador de les tendències de canvi, manifestades en l’eix temporal, social, funcional i territorial. Fa, per tant, un paper fonamental en la construcció i en la cohesió de les comunitats lingüístiques i en la representació que aquestes comunitats, sempre diverses internament, arriben a bastir de si mateixes. Al seu torn, els parlants desenvolupen opinions individuals sobre les llengües i les varietats. Aquestes opinions són, així mateix, determinants per a establir les funcions i els valors de les llengües. Alhora, en el procés de creació d’una identitat, els parlants prenen consciència de la seva pròpia individualitat, de les condicions socials del grup, de la seva visió del món i de la seva pertinença a una comunitat lingüística.

Coordinació:

·       Jun.-Prof. Dr. Benjamin Meisnitzer (Universität Mainz) – bmeisnit@uni-mainz.de

·       Prof. Dr. Josep Martines (Universitat d’Alacant, Institut d’Estudis Catalans)                 – jspmartines@gmail.com

La secció 2 «La batalla de les identitats: discursos de centre i perifèria» tractarà la identitat com un tema central en les literatures, també en la catalana. Què significa ser català? Existeix una essència de valors nacionals? Com es distingeix Catalunya d’altres pobles? Els escriptors en llengua catalana s’han fet aquestes preguntes amb intensitat diferent, segons les èpoques.

Coordinació:

·       Prof. Dr. Eberhard Geisler (Universität Mainz) – geisler@uni-mainz.de

·       Prof. Dr. Dr. Vicent Martines (Universitat d’Alacant) – martines@ua.es

La Secció 3 «Taller de didàctica: reflexions a l’entorn dels discursos actuals sobre nació i identitat a Catalunya per a alumnes de català (nivell A1 – A2)» tractarà el tema del congrés segons una perspectiva didàctica. Els aspectes socials i polítics no acostumen a incloure’s dins els continguts que es tracten a les classes de nivell inicial d’aprenentatge d’una llengua estrangera. Cal reconèixer, però, l’avantatge que representa el coneixement d’aquests continguts per a l’intercultural speaker. Això afecta sobretot esdeveniments i corrents de fort impacte i de caràcter peculiar, com per exemple la situació actual a Catalunya (el, diguem-ne, procés): un espai conflictiu que dóna peu a discursos oposats. En aquest taller es donaran a conèixer materials i conceptes d’ensenyança i aprenentatge adequats i es desenvoluparan exemples pràctics per a oferir estructures d’ensenyament basades en mòduls temàtics. Aquest taller va dirigit prioritàriament a lectores i lectors de català de l’àmbit germanoparlant i de l’est d’Europa. També hi tindran accés participants d’altres contextos –si l’espai ho permet.

Coordinació:

·       Bàrbara Roviró (Universitat de Bremen) – roviro@uni-bremen.de

·       Dr. Katharina Wieland (HU Berlin) – katharina.wieland@hu-berlin.de

Els interessats poden enviar les propostes, amb un resum de 500 a 1500 paraules i acompanyat d’una breu bibliografia, als coordinadors de les respectives seccions fins al 15 de maig de 2016.